Å·±¦ÓéÀÖ

patètic, masclista, heterobàsic, desagradable; sort que l’he acabat.
és tota l’estona un home escrivint sobre prostitució (molt sensibilitzat amb la situació, clar que sí) i en cap cap cap moment planteja una crítica.
el moment en què la protagonista decideix tornar al seu país i deixar la feina ho ven com un camí de flors i violes on ha après moltes coses; què em dius senyor.
parla del sexe d’una forma patètica i retrògrada, és que de debò que cada pàgina és una pluja de paraules buides concatenades per omplir els 259 fulls que té el llibre.
he arribat al final per poder dir que mai més em llegiré un llibre seu i que paulo cohelo és un venut.
necessito passar un període de detoxificació.
el més fort és el rating i l’elogi del llibre a goodreads.
suposo que un dia un home va fer una pluja d’idees i va sortir aquest cagarro de llibre, aquí algunes frases:

“no preguntaba si me estaba gustando porque sabía que esa era la única manera de que nuestras almas se comunicasen en aquel momento�

“me gustó que fuese así porque debía entender que yo era suya, y él no tenia que pedir permiso�

“la mirada de un hombre la hacía sentir mujer�

no segueixo, mai més enlloc contra ningú.