欧宝娱乐

“Que el pitjor mal que Zeus va modelar
van ser les dones. Es pensen que ajudeni
i res, de fet: els pitjors infortunis
v茅nen a aquell que en t茅 una. Cap dia
no pot servar feli莽 qui s'hi refeixa,
que no far脿 fora de casa seva
la fam 鈥揾oste enemic i d茅u hostil-.
Un jorn, hom creu que l'alegra la gr脿cia
d'un d茅u o b茅 el favor d'algun mortal,
i ella, trobant un retret, a baralla
l'excita. On hi ha una dona, a aquesta casa,
no 茅s rebut de grat l'hoste que hi posa.
La que sembla que tingui m茅s senderi,
segur que, al capdavall, of猫n molt m茅s:
embadalit l'esp貌s, tots els ve茂ns
xalen de veure aquest com tamb茅 cau.
Cadasc煤, quan l'esmenta, la companya
pr貌pia lloa, i blasma la del altres.
Tenint sort pariona, no ho veiem.
Zeus la va fer com el pitjor dels mals.
La pos脿 com un nus que no es deslliga
als peus, d'en莽脿 que l'Hades va acollir
els qui lluitaren per mor d'una dona.”
― Maria-Merc猫 Mar莽al, Cau de llunes

“En aquesta societat, la dona ideal no 茅s compatible amb el model d'茅sser hum脿 ideal. Si una dona est脿 dotada d'acord amb el c脿non cultural de gran feminitat, 茅s incompetent, o si 茅s competent no 茅s femenina, i tot all貌 que faci haur脿 de ser el doble d'efica莽 per ser reconeguda. Deixant de banda all貌 que la naturalesa estableix per al seu sexe, que 茅s procrear, tota la resta ser脿 posada en dubte,”
― Ana Kipen, Maltractament, un perm铆s mil路lenari. La viol猫ncia contra la dona

“La dona maltractada creu que, faci el que faci, no podr脿 canviar el seu dest铆, que dep猫n dels altres. Aquesta situaci贸 de m脿xima viol猫ncia ps铆quica 茅s la indefensi贸 apresa, que, juntament amb el cercle de viol猫ncia, far脿 que quedi atrapada per la seva situaci贸 i que no se'n pugui anar de casa. En canvi, l'agressor mai no se sentir脿 culpable, perqu猫 sempre far脿 responsable dels seus mals la dona v铆ctima de la viol猫ncia, i ella se sentir脿 confusa, no sabr脿 ben b茅 quina 茅s la seva responsabilitat. La v铆ctima entra en una confusi贸 que no li permet adonar-se del que fa o no fa per ser atacada, criticada, desqualificada. 脡s propi dels agressors detectar les parts vulnerables de les dones perqu猫 la seva viol猫ncia les afecti. Mentre elles pretenen adaptar-se i no deixen de preguntar-se per la seva part de responsabilitat, de culpabilitat, ells s'aferren a la seva pr貌pia rigidesa, aprofitant la confian莽a i la inseguretat de la seva v铆ctima.”
― Ana Kipen, Maltractament, un perm铆s mil路lenari. La viol猫ncia contra la dona

“脡s important tenir clar que al voltant del 80% dels maltractadors no s贸n malalts mentals sin贸 discriminadors. Tampoc no 茅s cert que les subst脿ncies t貌xiques o l'alcohol siguin les causes de la viol猫ncia sin贸 que influeixen en les agressions de dues maneres: perqu猫 disminueixen les inhibicions i donen als homes una excusa per comportar-se violentament. El maltractament a la dona 茅s una malaltia social m茅s semblant a l'esclavisme que a un trastorn de conducta individual.”
― Ana Kipen, Maltractament, un perm铆s mil路lenari. La viol猫ncia contra la dona

“Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l鈥檈pidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra for莽a.
Faci鈥檚 la vostra voluntat al nostre 煤ter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l鈥檃mor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d鈥檈lls
pels segles dels segles,
Vagina.

础苍别尘鈥�&谤诲辩耻辞;
― Dolors Miquel

“Resoldre aquell crim m鈥檃tansaria les dos coses que em mancaven: una data i un 尘猫迟辞诲别. Ho vaig decidir mentre acabava de fregar el terra del bany. Tenia huit mesos de marge i, quan haguera tret l鈥檈ntrellat de la mort d鈥橢mpar, em su茂cidaria.”
― M貌nica Richart, La dona invisible

“驴Qu猫 passaria si el meu cos pogu茅s explicar-se?
驴Qu猫 diria?

Crec que parlaria de sang. Del seu vaiv茅 fascinant. Sobre final i renovaci贸. Crec que parlaria sobre el tacte dels dits, de les meves mans i d鈥檃ltres llavis. De la sensaci贸 de pell amb pell. Moll i lent. Tou i dur. De l鈥檌mpacte del fred i el plaer de l鈥檈scalfor. Crec que parlaria del goig de l鈥檕rgasme, del goig del riure i del goig de satisfer la gana. Del gust 脿cid i picant, suau i crem贸s. Crec que parlaria de parar i tirar endavant. Crec que parlaria de perfum i de pudor. De net i brut. Crec que parlaria de malaltia i convalesc猫ncia, de fortalesa i creixement. Crec que parlaria de p猫rdua i de dol. D鈥檈star sol i de fer pinya. De longevitat i transformaci贸. De satisfacci贸. De felicitat. D鈥檃legria.

Crec que sonaria poder贸s. Crec que sonaria fort. Crec que sonaria orgull贸s.

I l鈥檈stic escoltant.”
― Emilie Pine, Notes To Self