Å·±¦ÓéÀÖ

“Els pobladors de la Península Ibèrica, quan les coses els van malament, s'autoacusen d'individualistes i es pensen que amb això ja queda tot explicat.”
― Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències

“Tant la història com l'antropologia ens han permès arribar a saber que alguns comportaments que trobem "naturals i comuns" són només conductes particulars de la nostra època que semblarien raríssimes a qualsevol ésser humà d'un altre moment històric o d'una altra regió geogràfica. Allò que avui creiem que és masculí, en altres societats no és considerat d'aquesta manera, i allò que es denomina femení canvia d'una cultura a una altra. Aquestes diferències arriben a ser tan importants que les ciències socials contemporànies han conclòs que en realitat allò que es considera propi de cada sexe no és res més que una decisió convencional de cada cultura. Avui sabem que la nostra societat només és una de les moltes formes possibles d'organitzar els vincles entre les persones. Totes aquelles coses que considerem que han estat sempre igual s'esvaeixen perquè podrien haver estat d'una altra manera.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“Encara avui podem trobar comunitats matriarcals, encara que són poques. Una d'elles, amb una població de vint-i-cinc mil persones, viu a l'aldea dels Mosuo, al sud-oest de la Xina. Allà les dones tenen el poder, però els homes no es queixen: tenen poques responsabilitats i treballen menys que elles. L'herència es transmet de mare a filla i el cognom de la dona identifica els llaços sanguinis. Elles ordenen i administren el destí dels seus parents més pròxims, i no s'equiparen als homes perquè això representaria perdre categoria social. En aquesta cultura no existeix el matrimoni; el grup social està format per dona, els seus fills, la seva mare, els seus germans, les seves germanes i els fills d'aquestes. La figura del pare no és important, però no per desinterès sinó com a tret social. És l'oncle matern qui ajuda a criar els nens. Tant els homes com les dones canvien d'amant amb freqüència. Quan a la nit es reuneix el grup, al voltant del foc, és la dona qui convida l'home a compartir el llit amb ella. A la parella no l'uneixen ni els diners ni els fills. Si es mantenen junts durant un temps és només per afecte.
En aquesta aldea únicament les dones tenen la possibilitat de fer estudis universitaris perquè són considerades més intel·ligents i dotades per als estudis. Els homes treballen en tasques que no requereixen l'ús de la intel·ligència i es passen el temps jugant al Majong. Els diners han de demanar-los a la seva mare o germana. Com en altres comunitats matriarcals, no hi ha violència, el bon tracte i l'hospitalitat són corrents.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“En aquesta societat, la dona ideal no és compatible amb el model d'ésser humà ideal. Si una dona està dotada d'acord amb el cànon cultural de gran feminitat, és incompetent, o si és competent no és femenina, i tot allò que faci haurà de ser el doble d'eficaç per ser reconeguda. Deixant de banda allò que la naturalesa estableix per al seu sexe, que és procrear, tota la resta serà posada en dubte,”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“Frases amb les quals hem crescut i que ens han marcat
1. Les llàgrimes són una forma d'autocompassió.
2. Posa't una faixa i tingues les cames tancades... Les bones noies no...
3. Les dones no són felices.
4. Les dones són responsables de la felicitat de la família.
5. No es pot confiar en les dones.
6. El món és cruel.
7. Les dones de més de 40 no són atractives.
8. Si sóc lletja no m'estimarà ningú.
9. No puc...
10. La roba bruta no es renta en públic...
11. Sempre m'he de sentir bé...
12. Res del que faig és suficient...
13. Això és feina d'homes o això és feina de dones.
14. Els nens són responsabilitat meva.
15. La meva germana (amant, amiga, fill, gos, etc) és millor que jo.
16. La vida és dura i després et mors.
17. Amb els homes cal tenir paciència.
18. Hauries hagut de néixer home.
19. Per què vols estudiar, si t'has de casar?
20. El lloc de la dona és la cuina.
21. Les dones són tafaneres.
22. Amb el nostre amor farem canviar la persona que estimem.
23. Si la mare està bé, tots estan bé.
24. Qui ha dit que la vida sigui fàcil?
25. No portis la contrària al teu marit.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“â€� No farem el ridícul en la primera pintada.
â€� Miquel, no hi ha cap individu al poble que sàpiga escriure en ±¹²¹±ô±ð²Ô³¦¾±Ã . I ara ja no té remei. A més, està fosc –es va desesperar Joanâ€�. Potser tens raó, però es quedarà així. On vols que pose la essa?
â€� Posa-li l’accent a la °ù±ð±èú²ú±ô¾±³¦²¹ –digué Ramonâ€�. Ja que sou tan primmirats, no li perdeu el respecte a la institució.”
― Ferran Torrent, Memòries de mi mateix

“A les Illes Balears, al País Valencià o a Catalunya, la manera més adequada de viure és sent fidel a uns orígens i a un projecte de recuperació del poble que l'envolta, ja que em pense que, per mitjà d'aquesta voluntat, es pot arribar a un equilibri satisfactori entre individualitat i societat.”
― Abelard Saragossà, Mozaik multilingue minim: eskrit segons el Projekte d'Ortografia Fonetica Unika Europea